Leer en castellano | Leer en catalán

Dr. J.J. Cambra, director médico de CambraClinic
Soy el Dr. J.J. Cambra y es un placer saludaros. Como director médico de Cambra Clinic es un honor inaugurar esta sección. Hoy os voy a hablar sobre la importancia del sangrado de las encías. Puesto que no es un síntoma doloroso, podemos caer en el error de no darle importancia.
Las encías tienen como finalidad principal proteger a los dientes y recubrir el hueso maxilar que los sujeta. Realizan una función de sellado y aislamiento, para poder así mantener las raíces dentales insertadas en el hueso sin contaminarse de la flora bacteriana bucal.
Cuando hay acumulación de flora bacteriana alrededor de la encía y los dientes, pueden aparecer nuevas cepas anaeróbicas y variar la proporción de las mismas, volviéndose más agresiva y provocando una reacción inflamatoria en los tejidos paradentales.
La encía se despega del diente, aparece una herida en la misma y sangra cuando rozamos con el cepillo de dientes o incluso espontáneamente. Esta herida o ulceración de la encía permite una comunicación del exterior al interior por donde filtran las bacterias de la zona contaminando la raiz dental y el hueso de su alrededor. Se pierde el sellado y se establece una lesión crónica, no dolorosa, con sangrado esporádico o frecuente de las encías al cepillado, al que no se le da importancia. Esta primera etapa con solamente inflamación superficial de encías se le llama Gingivitis y la padece la mayoría de la población adulta.
Si no se le da importancia a este signo de sangrado constante o esporádico de las encías al cepillado, no molesto, la inflamación va penetrando hacia el hueso y provoca la retracción del mismo. La raíz dental se contamina, las bacterias se calcifican y se incrustan en la raíz como piedras (cálculos), muy duras y difíciles de eliminar.

Ejemplo de encía retraída.
Cuando el hueso se retrae y se pierde alrededor del diente, se llama Periodontitis. El sangrado puede desaparecer espontáneamente, no porque se haya realizado un tratamiento, sino porque la encía que ha estado inflamada mucho tiempo se necrosa y desaparece. Aparecen entonces espacios entre los dientes y se muestran sus raíces puesto que la encía ha desaparecido.

Ejemplo de espacios entre los dientes por pérdida de encía.
Si la encía se pierde, también se pierde el hueso de debajo, que es el que sujeta los dientes. Si le pérdida ósea supera el 50%, el diente adquiere movilidad y empieza a peligrar su conservación y mantenimiento.
Si queremos mantener los dientes toda la vida, podemos conseguirlo, si los cuidamos correctamente y prestamos atención a detalles que pasan desapercibidos y que nos avisan de que algo va mal, como el sangrado de las encías cuando las tocamos o las cepillamos.

Dr. J.J. Cambra, director mèdic de Cambra Clinic
Sóc el Dr. J.J. Cambra i és un plaer saludar-vos. Com a director mèdic de Cambra Clinic és un plaer inaugurar aquesta secció. Avui is parlaré de la importància del sagnat de les genives. Donat que no és un símptoma dolorós, podem caure en l’error de no donar-li importància.
Les genives tenen com a finalitat principal protegir les dents i recobrir l’os maxil·lar que les aguanta. Realitzen una funció de segellat i aïllament, per tal de poder mantenir les arrels dentals inserides en l’os sense contaminar-se de la flora bacteriana bucal.
Quan hi ha acumulació de flora bacteriana al voltant de la geniva i les dents, poden aparèixer noves capes anaeròbiques i variar la proporció de les mateixes, tornant-se més agressives i provocant una reacció inflamatòria en els teixits paradentals.
La geniva es desenganxa de la dent, apareix una ferida en la mateixa i sagna quan la freguem amb el raspall de dentis o inclús de manera espontània. Aquesta ferida o ulceració de la geniva permet una comunicació de l’exterior amb l’interior per on es filtren les bactèries tot contaminant l’arrel dental i l’os del seu voltant. Es perd, així, el segellat i s’estableix una lesió crònica, no dolorosa, amb un sagnar esporàdic o freqüent en el raspallat, al quan no se li dóna importància. Aquesta primera etapa amb només infamació superficial de genives rep el nom de Gingivitis i la pateix la majoria de la població adulta.
Si no li donem importància a aquest signe de sagnat constant o esporàdic de les genives en el raspallat, no molest, la inflamació va penetrant cap a l’os i provoca la retracció del mateix. L’arrel dental es contamina, les bactèries es calcifiquen i s’incrusten en l’arrel com a pedres (càlculs), molt dures i difícils d’eliminar.

Exemple de retracció de genives.
Quan l’os es retreu i es perd al voltant de la dent, es diu Periodontitis. El sagnat por desaparèixer espontàniament, no perquè s’hagi realitzat un tractament, sinó perquè la geniva que ha estat inflamada molt de temps es necrosa i desapareix. En aquest moment és quan apareixen espais entre les dents i es mostren les arrels. Si la geniva es perd, també es perd l’os que hi ha a sota i que aguanta les dents. Si la pèrdua òssia supera el 50%, la dent adquireix mobilitat i comença a perillar la seva conservació.

Exemple d'aparició d'espais entre dents per desaparició de geniva.
Si volem mantenir les dents tota la vida, podem aconseguir-ho, cuidant-les correctament i prestant atenció a detalls que passen desapercebuts però que ens avisen de que alguna cosa no va bé, com el sagnat de les genives.